Thursday, May 21, 2020

EXPERTS DE L'ÀMBIT DE LA SANITAT I L'URBANISME HAN EXPOSAT EL SEU DIAGNÒSTIC DE LA SITUACIÓ EN LA PRIMERA SESSIÓ DE LA COMISSIÓ DE RECONSTRUCCIÓ DE LA CIUTAT

Joan Paredes, Josep Vicent Gregori, José María Bravo, Eva Álvarez, José María Lozano i Carles Dolç han participat este matí.

L'Hemicicle Municipal ha acollit este matí la primera sessió de treball de la Comissió municipal no permanent per a la Reconstrucció de la ciutat després de la pandèmia de Covid-19. Durant la jornada matinal, persones expertes en l'àmbit de la salut han intervingut davant la comissió, amb un diagnòstic sobre els reptes immediats, i han donat resposta a les preguntes de les i els regidors.

JOAN PAREDES

El primer a prendre la paraula en la sessió ha sigut Joan Paredes, expert en salut pública i ciutats saludables, qui ha assenyalat la necessitat de «dirigir la mirada a la salut i no a la malaltia, com a primer pas a l'hora d'abordar la promoció de la salut». Paredes ha explicat que la salut de les persones no ve determinada únicament per qüestions mèdiques o genètiques, sinó en gran proporció per l'efecte de l'entorn. Per això ha defensat que, a l'hora d'abordar l'estratègia davant la pandèmia de Covid-19 a la ciutat «cal pensar en termes de recursos i de capacitats, de manera que es puguen coordinar i potenciar, la qual cosa –ha assegurat- és barata i productiva».

L'expert ha apuntat diverses propostes concretes, com el desenvolupament de polítiques públiques saludables de caràcter transversal, que permeten generar espais públics adequats, redissenyar habitatges i zones verdes urbanes, i fomentar la mobilitat sostenible i l'activitat física. Tal com ha afirmat Joan Paredes, «la infecció no ha afectat per igual en tots els barris de València», per la qual cosa ha instat a «actuar sobre les desigualtats en tota la ciutat, no sols per justícia social, sinó perquè és fonamental per al control de la pandèmia».

JOSEP VICENT GREGORI

La següent intervenció ha estat a càrrec del coordinador de l'equip de revisió detallada del PGOU, Josep Vicent Gregori, qui ha exposat el treball d'este equip «des d'una perspectiva de regeneració urbana i de transversalitat, que és fonamental per a la implantació dels ODS (Objectius per al Desenvolupament Sostenible de Nacions Unides)», ha explicat. Tal com ha subratllat Gregori, «la regeneració urbana es basa en la intervenció de llocs habitats. I això és delicat perquè ha d'incloure els criteris de la gent que habita en eixos llocs».

Gregori ha plantejat una «visió polinuclear de la ciutat de València», en la qual s'ha de garantir que cada ciutadà i ciutadana tinga cobertes les seues necessitats dins del seu entorn. Per això, enfront de l'urbanisme tradicional, que manejava estàndards quantitatius globals, s'introduix la variable de la cobertura: que cada àrea urbana siga autònoma en la seua cobertura de serveis bàsics per a la gent que viu allí. A més, el treball de l'equip que coordina este expert afig altres dos grans eixos: la qualitat de l'espai urbà, i la garantia d'accés a l'habitatge. «La transformació urbana no es pot concebre com a actuacions puntuals, sinó que estes han d'estar incloses en un procés, en el qual es van aconseguint objectius i es van introduint nous en una acció dinàmica contínua».

Gregori ha conclòs amb una sèrie de propostes concretes per a la millora de la qualitat urbana, que redunde en una millor situació per a la ciutadania, especialment en situacions com l'actual: «bàsicament, el desenvolupament i ocupació de buits urbans, la recuperació de les illes de vivendes, la regulació de l'ús públic d'espais privats, la jerarquització del trànsit, la recuperació d'espai per a les persones, o l'optimització i ús sostenible de tots els equipaments qualificats i no edificats, com a mesura d'emergència: l'ús del sòl escolar no utilitzat com a aparcament provisional, la qual cosa permetria alliberar 80.000 metres de sòl de cotxes de la ciutat.

JOSÉ MARÍA BRAVO

Després d'esta intervenció, ha pres la paraula el professor de la Universitat Politècnica de València i expert en Contaminació Acústica José María Bravo, qui ha centrat la seua ponència en les aportacions que pot realitzar la innovació a l'adaptació a una alternativa vital diferent a la que fins ara hi ha hagut en la societat. Bravo ha partit de la premissa que la situació post-Covid «pot allargar-se més del que pensem per la seua enorme capacitat de contagi; i per això caldrà definir un nou model de relació». «El confinament és segur però mina l'economia, la salut i les bases del desenvolupament social. I el gran repte és eixir i posar en marxa la societat i l'economia, convivint amb la malaltia».

Davant d’esta situació, el professor Bravo ha apuntat a la necessitat de «treballar en un pla que integre la transició ecològica i la transformació digital, en el qual –ha assegurat- es poden crear milers de llocs de treball». I per a això, l'expert ha assenyalat la necessitat de «utilitzar el marc europeu per a impulsa esta recuperació, ja que la UE aportarà ajuda econòmica (l'anomenat Mecanisme de transició justa, per a donar suport al pas a l'Economia Verda en el període 2021-2027). Amb el suport d'Europa i si plantem eines adequades, este colp pot fer-nos més forts. La reconstrucció pot ser una oportunitat per a fer-ho millor». José María Bravo ha animat a abundar en la col·laboració entre les institucions, especialment amb la universitat, i ha defensat que esta crisi «pot arribar a servir-nos de lliçó perquè revela les nostres vulnerabilitats, i ens diu que no donem per descomptat la nostra actual manera de vida».

«Les universitats són eines molt valuoses que poden ajudar a implementar nous sistemes de mobilitat, intel·ligència artificial, optimització del transport públic... Però també canvis en els models energètics, en la descarbonització», ha conclós.

EVA ÁLVAREZ

L'arquitecta experta en perspectiva de gènere Eva Álvarez ha intervingut per videoconferència davant la Comissió de Reconstrucció. Álvarez ha explicat la necessitat d'incorporar la perspectiva de gènere en l'arquitectura i en l'urbanisme, i ha assenyalat que esta pandèmia ha posat de manifest les carències i les desigualtats que l'actual estructura urbana potencia en l'àmbit de la igualtat de gènere: les dones són majoria en el sector sanitari i en el de les cures, i a això se suma l'impacte de la violència gènere durant el confinament.

«És una evidència que la salut depén de l'estil de vida», ha exposat Eva Álvarez, però cal tindre en compte, ha continuat «que la salut és un bé col·lectiu. La perspectiva de gènere és important perquè les situacions col·lectives es gestionen a través de la política, i les accions polítiques han d'introduir i incorporar criteris per a prioritzar accions». En el cas del Covid-19, Álvarez ha instat a continuar en la línia que ja ha iniciat l'Ajuntament, per exemple de foment de la qualitat mediambiental, «que influeix decisivament en la salut de les persones, afavorir els recorreguts per als vianants, pensar una ciutat per a xiquets/as i joves (sobretot, si pròximes ones o pandèmies poden afectar la manera d'escolaritzar, per eixemple)», ha assenyalat.

Finalment, l'experta ha proposat pensar a «dissenyar habitatges amb espais intermedis com a extensió d'elles mateixes, amb espais verds, que ajuden a més a regular la temperatura, per la qual cosa econòmicament són rendibles, i permeten alleujament en situacions de confinament».

JOSÉ MARÍA LOZANO

El següent expert a intervindre ha sigut l'arquitecte José María Lozano, qui ha començat la seua intervenció lamentant el nom de la Comissió de Reconstrucció, en considerar que «no s'ha demolit res», i que «el que cal fer és esmenar i escometre, no abandonar i fer el que no s'ha fet els últims anys». L'expert, a més, ha rebutjat el concepte de «sostenibilitat», que ha qualificat de «marca». Per a Lozano, una ciutat segura s'assenta sobre tres registres: seguretat física, seguretat personal i seguretat jurídica, i ha defensat que els conceptes que tradicionalment han fet evolucionar a les ciutats han sigut higiene més construcció.

Lozano ha centrat la seua intervenció en la proposta que València organitze una exposició internacional de l'habitatge post-Covid, «una Idea ambiciosa i realista«, ha explicat, en la qual «parlaríem d'habitatges tutelats, d'habitatges multigeneracionales, d'autoconstrucció...». La proposta es podria finançar, ha assegurat, «amb la meitat del que l'Ajuntament ha deixat d'invertir cada any, a més es podrien construir més de 2.600 habitatges socials», ha afirmat

A més d'estes qüestions, Lozano ha manifestat la seua posició personal sobre altres qüestions urbanístiques, com ara l'ampliació del Port, que ha qualificat de «absolutament necessària» la protecció de l'horta, que «ha de ser activa i productiva», ha dit o el Pla del Cabanyal, que ha definit com a «urbanisme naïf»

CARLES DOLÇ

La sessió ha conclòs amb l'aportació del també arquitecte Carles Dolç, que ha centrat la seua ponència en quatre aspectes: la ciutat compacta, la mobilitat, la Integració de la naturalesa a la ciutat, i l'habitatge.

Dolç ha definit els avantatges de les tradicionals urbs europees, ‘ciutats compactes ‘en la seua majoria, que es caracteritzen per la seua densitat i la mescla d'usos. Això implica que les de determinada grandària tenen multicentralitat, com València (19 districtes i 88 barris), i aporta avantatges com el menor consum d'energia i una mobilitat amb trajectes més curts Així mateix, Dolç ha destacat l'element de la mobilitat, que constitueix «un poderosíssim factor contaminant i genera el problema de l'ocupació de l'espai públic», per la qual cosa ha assenyalat la necessitat de «mitigar el trànsit i dissuadir de l'ús de l'automòbil dins de la ciutat, prioritzant els sistemes sans mitjançant un canvi en el disseny dels carrers»

«La densitat poblacional, com a contrapartida, porta a la incomoditat de les voreres que, en estos moments, poden afavorir els contagis», ha continuat l'expert, que ha instat a la Corporació a reflexionar sobre esta qüestió, així com sobre la necessitat, per qüestions de salut, d'integrar a la naturalesa a les nostres ciutats. «Fins ara es contemplaven les zones verdes d'una ciutat per la seua aparició sobre el pla, però cal considerar també els aspectes de la cobertura vegetal en el seu conjunt (incloent terrasses, patis interiors…) i d'altra banda, la connexió entre elles. «Un estàndard seria que tot habitant tinguera un jardí a uns 300 metres del seu habitatge», ha assenyalat.

Dolç ha conclòs la seua reflexió referint-se a l'habitatge. «La pandèmia ha posat en evidència moltes coses, ha fet que la ciutadania haja descobert el valor dels balcons, però també que molta gent tenia habitatges insuficients, i en el cas de les residències per a majors, «cal plantejar què desitgen i què necessiten les persones majors». L'arquitecte ha definit una ciutat saludable com «una ciutat còmoda, on es done prioritat al benestar ciutadà. No sabem com serà la ciutat d'ací uns anys. Ens hem criat amb la idea, per exemple, de la presència obligada dels vehicles a motor, però no sabem ni tan sols si en el futur hi haurà cotxes dins de les nostres ciutats, per la qual cosa caldrà actuar amb gran flexibilitat».

FISABIO

El torn de paraula per analitzar la situació de crisi i determinar possibles eixides per al renaixement de la ciutat, de set minuts per cada invitat, l’ha encetat l'investigador Fernando González, de la Fundació per al Foment de la Investigació Sanitària i Biomèdica (FISABIO), entitat sense ànim de lucre de caràcter científic i assistencial a la qual l’equip de govern local ha decidit donar el 10% del seu salari per fomentar la investigació que permetrà lluitar contra el coronavirus amb una vacuna.

El catedràtic de genètica Fernando González ha explicat «la importància de conéixer i donar compte a les autoritats sanitàries de les vies d’entrada i de l’expansió del virus amb el fi de prendre mesures, i ha plantejat la possibilitat d’organitzar les ciutats, la convivència i el treball al voltant d’uns nuclis, com per exemple els barris, amb la fi de controlar la mobilitat i disminuir-la fins a un mínim».

«Hem d'intentar aturar qualsevol brot com més prompte millor, eixa és la clau», ha aclarit, en incidir en el fet que «els polítics han d’escoltar als experts per prendre mesures i la població haurà d’acceptar algunes eines tecnològiques de control, tot i que puguen frenar la seua llibertat» tal i com s’entenia fins ara.

COL·LEGI DE METGES

En segon lloc i en nom del Col·legi de Metges de València, ha intervingut la doctora i especialista en Oftalmologia Mercedes Hurtado, qui ha defés la tasca desenvolupada pel personal sanitari durant la crisi sanitària del coronavirus, i s’ha fet ressò de les reivindicacions d’estos professionals perquè se’ls proporcione material de protecció».

Mercedes Hurtado ha demanat un reforçament del sistema sanitari, l’augment de les plantilles i responsabilitat a la població que ha de conèixer bé la realitat d’allò que ha passat». «Els metges necessiten estar tranquils i no ser vectors d'infecció per als seus pacients i famílies, i per això demanem més seguretat de manera urgent», ha reiterat, en alertar d’una possible segona onada d’infeccions. «Cal estar preparats davant esta possibilitat i també de les complicacions que sorgisquen després d’haver patit la malaltia», ha afirmat, en demanar «precaució a l’hora de recuperar l’espai públic, ja que hi ha que mantindre la capacitat d’accés als servicis d’emergència».

FEDERACIÓ D’ASSOCIACIONS VEÏNALS

En representació de la Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de València, Antoni Pla, qui ha oferit a l’Ajuntament «tota la disposició del moviment veïnal per col·laborar en l’eixida de la delicada situació generada per la pandèmia», ha plantejat la possibilitat d'elaborar un pla d'acció conjuntament amb el comerç de proximitat amb l'objectiu de fomentar-lo. També ha sol·licitat «que l’Ajuntament pivote un pla d’atenció als majors, perquè els protocols de les residències d’estes persones en mans privades no han funcionat com haurien d’haver-ho fet».

A més Antoni Pla ha desitjat «accions per fomentar una major cohesió social en la ciutat», i ha considerat fonamental «el desenvolupament del comerç i l’economia de proximitat, així com plans de rehabilitació de vivendes amb un impuls de l’ús d’energies renovables».

COL·LEGI D’INFERMERIA

El portaveu del col·legi d'Infermeria, Juan José Tirado, ha centrat la seua intervenció «en la la urgència d’unificar criteris en una finestra única per donar resposta a les necessitats de la ciutadania». «Hem trobat a faltar, per exemple, la inspecció de les residències, així com sancions davant dels incompliments. En temps de crisi la protecció social ha d’estar més present que mai. L’Ajuntament ha de coordinar-se amb la resta dels organismes per organitzar les residències i potenciar l’atenció domiciliària i dotar a l’atenció primària per atendre la dependència en els domicilis».

«Un dels principals reptes -ha resumit- és atendre les necessitats de les persones per tindre autonomia personal i exercir els seus drets, en un marc d’igualtat d’oportunitats. Hem de potenciar l'existència autònoma de les persones en el seu hàbitat».

ENGINYERS DE CAMINS, CANALS I PORTS

Durant el torn del Col·legi Oficial d’Enginyers de Camins, Canals i Ports, el seu degà, Federico Bonet, ha indicat que per a eixir d’esta crisi «cal parlar d’un desenvolupament sostenible que ha de tindre el seu suport en la salut i la cohesió social». «Principalment -ha assenyalat- haurem de lluitar per trobar una vacuna que evite un major mal sanitari que és el que ha afectat l’economia que ha impactat en alguns sectors de forma molt forta». «I des de ja hem de treballar en una assignatura pendent, que és la cohesió social». I en este sentit, ha proposat «que s’agilitzen els tràmits per a les llicències d’activitat i d’obra, així com dur endavant grans inversions com l’ampliació del Port, el necessari accés a estes instal·lacions o el túnel passant». «La inversió ha de fer-se en projectes que generen activitat i ocupació», ha incidit, per concloure amb una reflexió per a tota la societat «sobre la dificultat de tindre-ho tot previst».

PROMOTORES IMMOBILIÀRIES I AGENTS URBANITZADORS

Per últim, el president de l'Associació Provincial de Promotores Immobiliàries i Agents Urbanitzadors de València, Antonio Olmedo, ha indicat que ens trobem «en una situació de deteriorament econòmic però no hem de parlar de destrucció». Aleshores, i davant de dades com la de les 161.000 persones afectades per un ERTO en les comarques de València, «de les que suposem que un 80% viu al cap i casal», «hauríem de considerar, per exemple, que si a la ciutat i la seua àrea metropolitana es creen 5.000 vivendes, es generarien uns 13.000 llocs de treball».

«Partim del fet que hem de superar el problema sanitari i hem de fer front a l’esdevenir, mantindre i generar ocupació; l’única possibilitat de generar estat de benestar és fer-ho a través de l’activitat econòmica i l’ocupació és fonamental. «La primera mesura és mantindre l’ocupació, amb els suports que sigan necessaris i la seguretat jurídica i financera necessària així com l’agilització de llicències d'activitat i la formació per a ser competitius».

Finalment, davant les preguntes dels representants dels grups polítics, els portaveus de les entitats socials han instat a la reflexió, entre altres assumptes, de la necessitat de basar les accions polítiques en dades científiques, la importància de donar a conèixer la realitat, així com el treball dels professionals sanitaris. També han demanat responsabilitat a la ciutadania i han argumentat la necessitat de controlar la mobilitat i accions de les persones per detectar l’evolució del virus.



Cercador
Enllaços
Síguenos en TwitterSíguenos en Twitter
Socialistes ValenciansSocialistes Valencians
PSOEPSOE

El Blog de DuarteEl Blog de Duarte